Molt bon dia a tots i a
totes!
La nostra primera trobada va ser el dia 21/11/2015 per tal de començar a conèixer-nos una miqueta. Ja
des del primer dia, vaig crear com una mena de “joc” amb ell que consisteix en
que em sumo punts si el porto per llocs on ell no ha estat ja. És un màquina
recordant els llocs on ha estat, malgrat fer poquet que està a Figueres, se la
coneix molt bé! Així doncs, vaig haver de pensar un lloc on portar-lo i, per
dir-ho així, sumar-me punts alhora que ell coneixia un nou lloc de la ciutat: el Castell de Sant Ferran. Vam donar tota la volta al Castell, malgrat el vent
que feia i on hi havia moments que se’ns emportava el vent. Va estar divertit.
Llavors vam anar a la biblioteca a llegir algun còmic per descansar un rato
després de tota la passejada.
M’ha explicat un munt de coses, coses que li
agradava fer, coses més personals i alhora, un piló de coses d’Hondures. Hem
anat comparant aquí i allà. També hem intentat fer una llista de les coses per
fer aquests dies en base a les seves preferències, espero poder fer-les quasi
totes i que se n’hi ocorrin més! J
La nostra segona
trobada va ser conjunta amb la resta de mentors i mentorats. Vam anat a
visitar el TEATRE–MUSEU DALÍ. Durant la visita vam conèixer i recordar (en el
cas dels mentorats que ja hi havíem estat) l'escenari
del que era l'antic teatre, amb la cúpula al cel i la cripta just en el centre
de "l'escenari”, la sala dels tresors, el pati interior amb el primer
càdilac aquí a Espanya, la barca, els angelets i els monstres... Ens han
explicat moltes curiositats de l'artista. Una de les parts que més ha agradat
ha estat el quadre de la Gala d'esquenes despullada amb un llaç al cap mirant
per una finestra, pixelat de tal manera que si ens "axinàvem" veiem a
Abraham Lincoln, al igual que amb la càmera. L’altre ha estat l’elaboració de la
cara de la Sra. més sexy d’EUA amb materials domèstics.
Després
de la vista hem anat al patí exterior a on ens han proposat un joc per tal de
fer un dibuix surrealista. En Johnny havia de dibuixar el cap i els peus de
l'obra d'art, i jo el cos, sense que l'altre veiés el que dibuixava l'altre.
Ens ha quedat un casa fantasmes preciós jejejeje
Un cop
acabada la visita al Teatre-Museu Dalí, l’he acompanyat a casa seva, però
primer hem passat pel supermercat a comprar el calendari de Nadal, ja que no és
tradició a Hondures i a mi em semblava interessant per esperar que arribi el
Nadal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario