St. Jordi i Sta. Creu

Aquesta entrada va de diades!

La trobada de Sant Jordi la vam dedicar a anar a passejar per Figueres per tal que en Johnny veiés quina és la tradició per Sant Jordi. Al col·legi havien fet algun taller de fer poemes, però no sabia la llegenda de Sant Jordi, així que jo encantada, li vaig explicar. Vam passejar per la Rambla anat veient totes les paradetes que venien llibres i roses. Al arribar al final de la Rambla vam veure que feien un concurs de paraules: el Gran Dictat, com el programa de la televisió. Com ens va cridar l’atenció, vam participar-hi. El concurs consistia en que la presentadora ens dictava una paraula, donant-nos la definició i nosaltres l’havíem d’escriure correctament i si així ho fèiem, continuàvem jugant fins a escriure-la malament o guanyar als altres participants. Aquest joc el vam fer tres vegades els adults i tres vegades més els nens. Nosaltres no vam guanyar cap cop, però ens vam quedar a les portes amb algun, tot i així va estar molt divertit. Vam aprendre com s’escrivien i que volien dir algunes paraules noves per tots nosaltres. Llavors, al acabar vam marxar a veure l’explicació de la Llegenda de Sant Jordi per a nens, on a més d’explicar-la, la representaven. Era molt entretingut perquè eren els nens els que amb la seva participació construïen el conte, una mica diferent, però amb molt de significat;  on el cavaller no matava el drac sinó que es feien amics, ja que el drac la única cosa que volia era jugar.

La següent trobada va ser el dia 3 de maig, Sta. Creu. En aquesta ocasió vam anar a les portes obertes del Castell de Sant Ferrant, on ens van fer una visita guiada.

A la trobada del 3 de maig, diada important de Figueres, Sta. Creu, vam decidir anar al Castell de St. Ferran, que degut a la festivitat feien visites guiades per dintre. Aquesta sortida va ser diferent, sé que ho dic amb totes, però en aquest cas, va ser així perquè vam fer la quedada amb la seva germana i alguns amics seus del col·legi! Va ser divertit perquè en Johnny s'ho passava molt bé. Degut a la gran quantitat de gent que hi havia, no s'escoltaven massa bé les explicacions del guia, però, de tant en tant, quan podíem anàvem cap a davant i intentàvem escoltar atentament la història de la fortalesa, la més gran d'Europa. És un privilegi tenir-la tan a prop. Vam començar passejant per l'entrada, els patis, les anècdotes amb els pous i llavors ja van anar cap a les diferents estàncies que hi havien antigament fins arribar a les quadres i a la mítica cadira d'Àlvarez de Castro. Va ser una visita molt interessant perquè apreníem coses noves per tots! ☺